ENTREVISTA DEL LEVANTE

ENTREVISTA SOBRE EL FRACÀS ESCOLAR

Levante, el Mercantil Valenciano.

Sergi Pascual Tur és Llicenciat en filosofia i Diplomat en Teologia. Col.labora en varis periòdics de tirada nacional (Levante, Las Provincias, La Vanguardia, La Mañana...). Actualment és professor d´institut a Algemesí.

-Què en pensa del terme “fracàs escolar”?

Realment, considere que el terme pot donar lloc a males interpretacions. Els nostres joves no fracasen a l´escola. Més bé, existeix no un fracàs sinó un problema social, molts cambis que no assimilen els nostres joves. No és culpa d´ells haver viscut en aquesta època on tot sembla fàcil i ràpid.

- Què vol dir amb això de ràpid i fàcil? Creu que anem massa ràpids?

Simplement vullc dir que ara, amb Internet, amb les tecnologies en general, tot ho tenen al seu abast. Què han de fer un treball? Doncs van al buscador: “busquen i peguen”. Però ja et dic, ells és el que han mamat i cal paciència per reeducar-los. No coneixen altra cosa.

- Considera que el sistema educatiu s´adapta a les necesitats dels joves?

Si vols que et siga sincer, pense que el nostre sistema és molt fràgil i poc exigent de cara els alumnes. Et pots trobar alumnes de quart d´ESO que et fan trenta faltes d´ortografia amb tan sols un o dos fulls d´escriptura. A més, no és normal que la normativa tinga tantes transformacions.

- Què en pensa de la nova assignatura Educación para la ciudadanía?

Em sembla un quadre d´eixos vanguardistes! No li veig el trellat, tampoc ho veig pedagògic. Considere que els valors són importants, també pense que la llengua anglesa cada vegada és més necessària. Però veig l´assignatura com un excrement, resultat d´una crispació política. L´educació i la sanitat no deuen ser mai conseqüència sinó sempre causa d´un diàleg polític.

- Té algun objectiu per tal de frenar aquesta davallada de nivell a dintre del nostre sistema educatiu?

Al meu centre també impartisc l´assignatura nova “Treball Monogràfic d´investigació”. He el.laborat una programació bastant personal en la qual el professor es converteix en guia de l´alumne. Pense que en aquesta assignatura la “forma” és més important que el “contingut”. No m´importa el tema que el.legesquen, sempre i quan es puga investigar. Allò realment important és apartar-los del “cortar y pegar”. Intente motivar-los a llegir premsa, llibres, articles... També pretenc que escolten música, veguen pel.lícules... El que intente aconseguir és frenar l´acció directa (quasi innata) d´anar a Internet. Es complicat, però entre tots ho estem aconseguint. Internet s´ha de veure simplement com un mig mai com un fi. Mentre siga un fi, no podrem aconseguir bons resultats. Els nanos argumenten així: “Si a Internet està tot per a què buscar més?” El problema no és que la informació siga mala sinó que hi han mils i mils d´informacions distintes i cal aprendre a seleccionar les bones de les males informacions. Avuí, els jovens tenen molta informació i poca educació per a la utilització d´aquesta informació.

- He sentit campanades sobre la Qualitat en l´ensenyament? Què és això i què opina al respecte?

La Qualitat és un segell que alguns centres desitgen tenir. Una Gestoria s´ocupa de asegurar-se´n que el centre acompleix allò que programa. Es tracta de que hi haja una coherència entre allò pensat i allò fet. Pense que no està mal, no obstant em quede amb la frase del meu company de centre José Joaquin: “Cal tenir clars quins són els indicadors de qualitat, sino perdem el temps”. Pense que té molta raó, doncs de vegades el que és un indicador per a un professor no ho és per a un altre. No obstant, jo sóc d´aquells professors que tiren en falta l´educació tradicional. Tot açò són coses requerides per “la societat de control” en la què vivim. Adolf Huxley i George Orwell ja ho veien venir! Semblaven textos fantàstics, ara no ho semblen, veritat?